Primera assemblea de Barcelona

Primera part: esfondrant mites. L’obra que tenim entre mans és una bomba. Aristófanes no només no és feminista sinó que, a més a més, la seva missió és criticar l’assemblea perquè, segons ell, impedeix que es prenguin decisions. Ens ho explica una de les assistents, Francesca Mestre, catedràtica de Grec de la UB. Segons ella, aquesta obra neix en un context de postguerra i de crisi tan profunda que el punt de partida és que ja no hi ha res a perdre. “Porta la paradoxa a la hipèrbole: tot és tan, tan horrible que l’últim de l’últim seria donar el poder a les dones“, explica Mestre. No obstant això, sense voler-ho, és protocomunista: “Els valors que acaben instaurant les dones en l’obra, als nostres ulls són bons”. “Què importa si Aristòfanes era masclista i volgués acabar amb les assemblees? Els clàssics estan per poder reinterpretar-los“, assegura Mestre.

Mitja part: Som 13 persones a l’aula Gabriel Oliver de la facultat de Filologia. Han vingut professores del departament de Clàssiques i dones que van veure la nostra crida aristofànica a les xarxes. També -pura llum- Glòria Balañà, directora de teatre, amb Núria, Gabi i Arnau, tres estudiants de l’Institut del Teatre, on ella fa classes. Formen part de l’assemblea d’estudiants que es va organitzar l’1 d’octubre per poder mantenir obert el col·legi electoral. Ara segueixen en actiu (com molts) com a nucli d’acció al barri i pel que pugui passar. Els tres es reparteixen els papers i llegeixen l’obra. És un gust sentir-los. Quines veus i quina interpretació, des de la primera línia. Són un regal. Tan divertit que quan Glòria proposa parar i començar el debat per veure com reescrivim l’obra, les persones que han vingut demanem que segueixin. Que acabem, fins al final. L’última part, l’Arnau fins i tot canta. Enhorabona, quina força. Ens seguim rient. La traducció en català de ‘Les assembleistes’ és tan poètica, tan fidel … que les seves frases quilomètriques i aquests termes mai utilitzats ens porten a un pla tan lluny de la nostra realitat que mira, ens ho vam passar molt bé.

Última part: què fem amb això. Impossible que una adaptació de l’obra no incorpori referències al que estem vivint aquests dies. ¿Mantindríem el grup de dones disfressades d’home o seria un grup mixt? Ens agrada Praxágora com lideressa -tinc una idea i tinc un camí- però per què els seus diàlegs són tan unidireccionals? Hi ha lloc al debat i al dubte entre les dones? No es veu negociació en l’obra, en absolut. Realment la democràcia era una altra cosa.

Tot és pura comèdia. Val la pena mantenir aquest to d’humor o hauríem de girar cap a la tragèdia per poder fer alguna cosa més intensa? Se’ns queda curta la paròdia i l’humor per reflectir la crisi i el conflicte a Catalunya? Revolució -ho canviem tot- o resistència -reintepretem els fets-? Seguim treballant. Properament, més.

Contra el conflicte: acció, cultura i un intent de diàleg

Organitzem assemblea Aristofànica a Barcelona aquest dimecres 18 d’octubre a les 19 hores a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Aula Gabriel Oliver).

Llegirem ‘Les Assembleistes’, la comèdia d’Aristòfanes que explica com un grup de dones es colen a l’assemblea d’Atenes vestides d’home per instaurar els seus principis d’igualtat i democràcia. Ens ajudarà un grup de professors i estudiants de l’Institut del Teatre.

Després, dialogarem, discutirem, i entre totes les persones assistents, començarem a reescriure aquesta obra. Què canviaríem? Amb què ens quedaríem? Com la podem adaptar al context actual?

Les Aristofàniques som un grup de dones preocupades pel conflicte Catalunya/Espanya. N’hi ha de catalanes, madrilenyes, basques, andaluses… Tenim posicions molt diferents respecte el conflicte, però compartim, a banda de la preocupació, esperit crític i la idea que en el món de la política sobra testosterona. Per això ens hem proposat obrir aquest espai de diàleg, mentre reescrivim una obra que defensi de debò els principis fonamentals de la democràcia.

Amb el material que aconseguim, volem fer un full de ruta per enviar als nostres representants polítics. Hem fet un manifest, que el pots llegir i signar aquí.

Es tracta de la segona assemblea aristofànica convocada des de l’1 d’octubre. La primera va ser dimarts 10 d’octubre al Teatro del Barrio de Madrid.

 

Nosaltres parlem

Vam començar un grup de dones d’àmbits tan diferents com la cultura, el periodisme, la cooperació al desenvolupament, l’ensenyament… Hi ha catalanes, andaluses, basques, madrilenyes …

Algunes vam marcar la casella del sí l’1-O, altres patim davant la idea de que Catalunya pugui separar-se d’Espanya, n’hi ha que no volíem votar i finalment vam buscar una urna per mostrar la nostra repulsa davant les accions ordenades pel Govern espanyol. Som molt diverses, però totes compartim esperit crític i els següents principis:

Condemnem la violència policial exercida contra civils l’1-O.
• Rebutgem les decisions polítiques precipitades que contribueixen a l’escalada de la tensió: ni Declaració Unilateral d’Independència (DUI) ni aplicació de l’article 155.
• Considerem imprescindible començar a pactar de manera immediata una fórmula que permeti saber quina és la voluntat del poble de Catalunya.

També tenim un objectiu comú:

• Proporcionar un “full de ruta”, des d’allò que s’ha anomenat la societat civil, als que fa anys van haver de buscar una solució política a un conflicte que s’agreuja per moments.

Queda poc temps. Per això, estem organitzant un grup de treball amb persones expertes en aquests camps i de diferents sensibilitats. La idea és elaborar un document que serveixi de base a la classe política per començar a negociar i evitar qualsevol tipus de violència.

Aquest fòrum va néixer inicialment com una “assemblea de dones” espontània que, com en l’obra d’Aristòfanes, estem esgotades de veure el mal govern dels nostres líders polítics. Des d’avui està oberta a qualsevol persona que renunciï a intentar imposar “la seva raó” i aposti per raonar. Això és justament el que des d’aquí demanem a la classe política. Estan jugant amb les vides de milions de persones.

 

De moment, comencem a dialogar i a treballar.
Perquè som amigues i ens estimem:
NOSALTRES PARLEM / NOSOTRAS HABLAMOS

Firma el manifiesto

Nosotras Parlem

Hoja de ruta para resolver el conflicto con Cataluña

Llevamos días buscándonos, compartiendo llamadas, mensajes y, sobre todo, preocupación. A un lado y otro del Ebro.

“No sé con quién hablar” / “No sé amb qui puc parlar”

“No dormo” / “No duermo”.

“Estoy llorando” / “Estic plorant”.

“¿Por qué no dialogan?”

“Tinc por”.

“Estic tan preocupada”.

“Me da vergüenza” / “Em fa vergonya”.

Y una expresión que se enuncia del mismo modo en ambos idiomas:

“Sobra testosterona” / “Sobra testosterona”.

Llevamos días buscándonos, compartiendo llamadas, mensajes y, sobre todo, preocupación. A un lado y otro del Ebro.

“No sé con quién hablar” / “No sé amb qui puc parlar”

“No dormo” / “No duermo”.

“Estoy llorando” / “Estic plorant”.

“¿Por qué no dialogan?”

“Tinc por”.

“Estic tan preocupada”.

“Me da vergüenza” / “Em fa vergonya”.

Y una expresión que se enuncia del mismo modo en ambos idiomas:

“Sobra testosterona” / “Sobra testosterona”.

Empezamos un grupo de mujeres de ámbitos tan distintos como la cultura, el periodismo, la cooperación al desarrollo, la enseñanza... Hay catalanas, andaluzas, vascas, madrileñas... Algunas marcamos la casilla del sí el 1-O, otras sufrimos ante la idea de que Cataluña pueda separarse de España, las hay que no queríamos votar y finalmente buscamos una urna para mostrar nuestra repulsa ante las acciones ordenadas por el Gobierno español. Somos muy diversas, pero todas compartimos espíritu crítico y los siguientes principios:

Condenamos la violencia policial ejercida contra civiles el 1-O.
Rechazamos las decisiones políticas precipitadas que contribuyen a la escalada de la tensión: ni Declaración Unilateral de Independencia (DUI) ni aplicación del artículo 155.
Consideramos imprescindible empezar a pactar de manera inmediata una fórmula que permita saber cuál es la voluntad del pueblo de Cataluña.También tenemos un objetivo común:
Proporcionar una “hoja de ruta”, desde aquello que se ha dado en llamar la sociedad civil, a quienes hace años debieron buscar una solución política a un conflicto que se agrava por momentos.
Apenas queda tiempo. Por ello, estamos organizando un grupo de trabajo con personas expertas en estos campos y de distintas sensibilidades. La idea es elaborar un documento que sirva de base a la clase política para empezar a negociar y evitar cualquier tipo de violencia.

Este foro nació inicialmente como una “asamblea de mujeres” espontánea que, como en la obra de Aristófanes, estamos agotadas de ver el mal gobierno de nuestros líderes políticos. Desde hoy está abierta a cualquier persona que renuncie a intentar imponer “su razón” y apueste por razonar. Eso es justamente lo que desde aquí pedimos a la clase política. Están jugando con las vidas de millones de personas.

De momento, empezamos a dialogar y a trabajar. Perquè som amigues i ens estimem: NOSOTRAS HABLAMOS / NOSALTRES PARLEM.

[your signature]

954 signatures

Share this with your friends:

   

 

Ja han signat

Crida a Praxàgores

“Les assambleistes” o “L’assemblea de dones” d’Aristòfanes és una comèdia que es va representar al voltant del 392 a.C. a Atenes. En aquells dies, Atenes ja no era el que era i aquesta imatge de filòsofs declamant a l’àgora i participant en la vida política de la ciutat s’havia espatllat bastant. Es diu que, per aquella època, els polítics -horror!- cobraven per participar en l’Assemblea Popular, on es prenien les decisions que afectaven la ciutat. I que els polítics -terror!- eren persones corruptes al servei d’interessos privats.

Així va ser que Aristòfanes es va inventar aquesta paròdia de la classe política i va posar com a protagonistes les dones. Praxàgora i les seves col·legues decideixen colar-se als òrgans de poder d’Atenes i proposar, disfressades d’homes, un canvi radical en la política, basat en la igualtat i l’exercici de la democràcia. Però no ens enganyem. Aristòfanes no va ser, ni de bon tros, un protofeminista. Al contrari, va utilitzar tot un seguit d’estereotips i tòpics masclistes com a eines per parodiar la situació lamentable en què es trobava Atenes. No proposava una igualtat entre homes i dones, tampoc una igualtat de classes, ja que defensava l’esclavitud.

I no obstant això, ens interessa l’esperit aristofànic. Per això volem reescriure una “Assemblea de les dones” que rebenti el discurs del poder des de la nostra concepció contemporània de la democràcia. I així acabar amb la política de confrontació que porta a l’odi i la divisió social i que menysprea el diàleg com a fonament de la bona política.

Per això fem una crida a les Praxàgores d’aquest país:

  1. Convoqueu assemblees de persones que donin suport a aquesta visió de la política en les vostres ciutats i pobles.
  2. Llegiu juntes i en veu alta el text d’Aristòfanes (pdf descarregable aquí)
  3. Comenteu i apunteu idees per transformar-lo i que representi l’esperit de les noves aristofàniques.
  4. Envieu els vostres comentaris a info@aristofanicas.com
  5. El nostre grup d’escriptores recollirà les vostres idees i les farà servir com a inspiració per al seu exercici de reescriptura.

Gaudiu de les assemblees, feu-vos fotos, graveu vídeos, compartiu-ho tot a les xarxes!! Twitter @aristofanicas # aristofàniques # aristofánicas #NosotrasParlem